Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

66 страница из 100

empuixar (Guardamar, Massamagrell, Monòver, el Pinós, Petrer, Vinalesa) i les variants fonètiques següents: anrepuixar (Torís) / arrempuixar (l’Alguenya, Casinos, Crevillent, Elx, el Fondó de les Neus, el Fondó dels Frares, Novelda, la Romana, Santa Pola) / arrepuixar (Benissanó, Casinos) / enre(m)puixar (Casinos).

espinella (vg. mapa núm. 33).

estropall (vg. mapa núm. 41).

gurió/gorrió (vg. mapa núm. 54).

rincó (les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó; Aín, Alacant, Alfara d’Algímia, Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Casinos, la Font de la Figuera, Llíria, la Mata, el Portell [coexisteix amb racó], Suera, Vilafranca; i s’eixampla pel Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta i el nord de la Ribera).

roixio (Algar de Palància, Crevillent, Elx, la Font de la Figuera, Guardamar, Montserrat, Real de Montroi, Serra [ruixio], Sumacàrcer, Torís, Vilamarxant) / roixim (Santa Pola) / reixiu s’estén per tot el sud valencià (les Valls del Vinalopó, l’Alacantí, l’Alcoià, el Comtat), la Marina Baixa (llevat d’Altea, Bolulla, Callosa d’en Sarrià i Tàrbena), per Moixent i per l’interior de la Vall d’Albaida (Bocairent, Fontanars, Ontinyent) i de la Marina Alta (la Vall de Gallinera, la Vall d’Alcalà i Castells de Serrella). En el castellà veí hi ha preferència per la solució fonètica rujío, que deu estar en la base de la solució valenciana de frontera.