Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

71 страница из 100

A banda d’aquest tret que per si sol ja peculiaritza aquests parlars, observem que Suera presenta un valencià més amerat de localismes, aragonesismes o castellanismes que Tales: quaranta i esguitar pel general coranta i esquitar; anar a gatos ‘de grapes’, palaura, presquilla (presquet n’és un tipus) ‘préssec’, tomac (a Tales tomata). Comparteix amb Aín i Tales, i sovint amb Artana i Onda, aixollim ‘sutja’ (aixullim a Tales), alcornoc ‘surera’, berena ‘entrepà’, botilla ‘botija’, cosquelles ‘cosquerelles’; i només amb Aín bimbral ‘pedrís, brancal’, culebra ‘serp’, espinilla, gurió (taularà a Tales), enganyapastor (cueta (blanca) a Tales i Onda), tomillo.

3.3 Torís: un parlar marginal ben a prop de València

La vall dels Alcalans ocupa la part septentrional del ponent de la comarca de la Ribera Alta, entre la serra del Cavalló i la d’Alèdua, i és travessada pel riu Magre, que fa de nexe d’unió entre els set pobles que la componen: Torís, a l’interior, Real de Montroi, Montroi i Montserrat en un primer graó cap al sud-est, i més avall el Marquesat de Llombai, amb Llombai, Catadau i Alfarb. Finalment, Carlet és l’eixida natural a la plana de la Ribera. Hi ha, per tant, quatre zones ben diferenciades en un espai geogràfic de gairebé trenta quilòmetres.