Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

70 страница из 100

3.2 Si vullguérau, aniríam. La morfologia verbal a Suera i a Tales

Suera i Tales, tot i pertànyer oficialment a la Plana Baixa, es troben a les estribacions de la serra d’Espadà i presenten un relleu ben muntanyenc. Fiten per l’interior amb Aiòder, Vilamalur i Fanzara, que a les hores d’ara encara mantenen un castellà impregnat de molts aragonesismes. El valencià de Suera i Tales presenta unes característiques ben originals que li atorguen un aspecte singular. El fenomen més destacable d’ambdós pobles afecta la fonètica i la morfologia alhora: es tracta del morfema verbal [a] en compte del general [e] que apareix en posició àtona en casos com ara fes lo que vullgas, quan ixcas, que dorgan, la véam, pujavan, aurias la porta ‘obries’, si estigueras, si tingueran, aniríau, faríam. A diferència d’alguns parlars ribagorçans, on també apareixen aquestes formes, en morfologia nominal es manté la [e]: l[e]s don[e]s i no las donas. Pel que fa als verbs, la marca [a], presa de l’aragonés o del castellà, afecta els presents de subjuntiu de la 2a i 3a conjugació (vullgan, sencan), tots els imperfets d’indicatiu (ancetàvam, juàvau, díam, t’anrias), els condicionals (parlarias, dirian, patiríau) i pel que fa als imperfets de subjuntiu a Suera només els de la 2a i 3a conjugació (hagueras, diguérau; però si jo anara / tu anares / ell anare / anàrem / anàreu / anaren), mentre que a Tales no n’hi ha excepcions (si tu anaras / si ell anara / anàram / anàrau / anaran).