Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

65 страница из 100

Són característics del sud de la línia Biar-Busot: abanico, assul, berenjena, cura, golondrina, laço, llevar, llimpiar, mueble, sacar, surc; antiu arriba a la Marina Baixa i esporàdicament més al nord (Pinet); és propi només del Baix Vinalopó madrugà; i locals: sapato (Monòver), amarillo (Petrer); almendra, cerca, cutxara, garbanço, quesso, reló, sin, socato i tarde (Guardamar).

En podem trobar un bon grapat, tant provinents del castellà com de l’aragonés, que presenten una clara adaptació fonètica o morfològica. Aquesta mena d’aclimatació dels préstecs és bastant freqüent en parlars, com els de frontera, que esdevenen permeables a causa de les circumstàncies socials de contacte amb altres llengües:

abeixorro, abixorro (Algar de Palància; a Alacant és la ‘vespa’), apixorro (el Campello).

bagerugo, begerugo (les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó respectivament; begeruc a Alacant) / buixerugo (Torís) ‘abellerol’. A partir del castellà veí abejorugo.

cosquelles [també cusquelles] / cosquilles (vg. mapa núm. 34).