Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

60 страница из 100

Aquestes coincidències són atribuïbles a les colonitzacions d’aragonesos i, especialment, als seus aveïnaments en terres valencianes, segle rere segle, després de la conquesta de Jaume I; això, deixant a part els contactes ramaders i comercials. L’empremta aragonesa en valencià és antiga i constant. A banda de la condició d’adstrat, l’entrada de lèxic aragonés es deu, en gran part, a l’arribada de pastors transhumants. Tenen molta extensió en valencià abadejo, algeps, assegador, barandat, bonico, bresquilla, carcallada, carrasca, catxirulo, clotxa, corder(o), esgarrar o esguellar, esvarar o esllissar, fardatxo o sarvatxo, gaiato, gemecar, llanda, meló d’aigua, moceguello (i variants), palometa, pos, rabosa, roixio/reixiu, romer(o), safanòria, sinse, xafardejar (per a més informació vg. Martines, 2002).

Al llarg de la frontera lingüística els aragonesismes augmenten considerablement, amb la particularitat que molts d’ells se senten de nord a sud, amb intermitències:

ababol ‘rosella’ (Crevillent (en [ó]); Torís (en [ɔ])) i ababòll (Montserrat).