Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

56 страница из 100

A banda d’aquests trets, destaca un hàbit articulatori propi de Vistabella i en regressió a Atzeneta, pres de l’aragonés veí, que transforma moltes paraules esdrúixoles en planes, com ara en llastima, manega, alfabega, girgola, platano a tots dos pobles i llagrima només a Atzeneta.

En morfologia les coincidències més llampants són, per una banda la presència de l’augmentatiu -on en una part de la comarca dels Ports (hem arreplegat pevon, farton, panxon, mamellon a Cinctorres) i a les Valls del Vinalopó (grandon, alton, forton, amplon, llargon, tardon a Monòver i, en general, als pobles veïns); i per una altra, la penetració de la combinació de pronoms febles de tercera persona propis del castellà: se’l, se la per li’l, li la a Torís, Montroi, Real de Montroi, Montserrat, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó. A les comarques meridionals també hi ha s’hu / se hu per li hu, mentre que al centre del país li hu es manté enfront de se’l i se la. També comparteixen els parlars fronterers la preposició híbrida seguns per segons (Suera, Aín, les Valls del Vinalopó).