Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

52 страница из 100

3

EL VALENCIÀ DE FRONTERA. EL CASTELLÀ I L’ARAGONÉS

1. ELS PARLARS DE FRONTERA

Els parlars marginals han suscitat des de sempre la curiositat i l’interés dels filòlegs. Les àrees laterals mantenen millor que enlloc diver-sos trets genuïns arraconats en altres zones dialectals més innovadores; alhora, presenten solucions que tenen continuïtat amb els territoris veïns que pertanyen a un altre domini lingüístic. Ara bé, tot i que ben sovint aquesta sensació de continuïtat és subtil, la coincidència de solucions del repertori lingüístic a una banda i altra dels dominis del català i el castellà crea una certa consciència de graduabilitat. Això possibilita que els parlants es puguen identificar fins a cert punt com a membres a la mateixa subcomunitat de parla, malgrat que facen servir llengües diverses.

No obstant això, globalment, cal ser conscients que són pocs els fenòmens lingüístics afectats i, en general, no hem trobat parlars que es puguen considerar purament de transició. A la banda valenciana, només una part mínima del lèxic bàsic i de la morfologia, i més modernament de la fonètica, no són propis del català. El castellà limítrof també està bastant impregnat de catalanismes, especialment de caràcter lèxic.