Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

51 страница из 100

Per altra banda, el particularisme valencià, sociològic i també onomàstic, ha estat alimentat al llarg de l’edat contemporània per poders que, sovint, només tenen la intenció oculta de fer-lo desaparéixer. Aquesta estratègia ha anat acompanyada d’una tàctica específica molt destructiva: focalitzar tendenciosament sobre les diferències (per altra banda i com és lògic, no sempre fàcils de delimitar). Tot plegat ha conduït la població valenciana a presentar tot un ventall gradual de posicionaments respecte de la seua pròpia identitat: des de la negació de la valencianitat, passant pel secessionisme, el regionalisme i el nacionalisme més o menys catalanista o catalanòfil.

Com apuntàvem en els apartats anteriors d’aquest llibre, les dades que ací aportem revelen que, a pesar de tot, la divisió dialectal no ha atés del tot les vicissituds sociopolítiques i històriques que acabem de descriure i, doncs, no estableix fronteres definides amb la resta de territoris on es parla català.

1. Aquests exemples són extrets del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) i del Corpus Informatitzat per a la Gramàtica del Català Antic (CIGCA).