Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

46 страница из 100

2. CARACTERITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALENCIÀ ANTIC

Tots els estudis que han caracteritzat els textos valencians medievals indiquen poques diferències lingüístiques respecte d’altres documents escrits en català provinents de la resta de territoris. La dificultat de filiació dialectal dels textos anònims d’aquesta època –fins al segle XV–, n’és una prova definitiva. Certament, el particularisme onomàstic que Antoni Ferrando (1980) situa cap a finals del segle XIV i Vicent Baydal (2016: 132) avança a mitjan segle XIV no està fonamentat en les particularitats lingüístiques que segur que un observador no especialment avesat ja hi podia captar. La varietat dialectal sorgida, afirma Ferrando, després de successius anivellaments lingüístics simultanis en quasi tot el marc geogràfic del Regne de València, només contribuí, donats uns determinats condicionaments històrics, a reforçar el particularisme onomàstic.

Des del punt de vista fonètic, Ferrando destaca determinats trets que ja al segle XV es podien associar a la varietat valenciana: