Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

45 страница из 100

És rellevant observar que tant en textos literaris com en textos científics i jurídics es mantenen les formes estàndard proposades per la Cancelleria. Açò, però, es trenca parcialment en els Sermons de sant Vicent Ferrer, perquè el to i el registre del text són més col·loquials i això justifica la presència més abundant de trets específics del valencià que s’hi reflecteix. Tot i això, són trets menors que només són detectats per ulls entesos.

En canvi, textos com ara el Tirant lo Blanc o l’Espill sí que presenten, segons Antoni Ferrando, per primera vegada un trencament conscient de la koiné cancelleresca amb una clara finalitat estètica. Hi afloren, doncs, trets propis del valencià que ja s’hi havien condicionat, ja siga procedents de variants consolidades i estabilitzades des dels inicis o bé d’altres que s’havien incorporat més recentment, sobretot a través de les noves onades de població. Malgrat tot, la necessitat de manifestar el particularisme dona com a resultat un català viu i amb trets diferents dels habituals en els textos més canònics, però que no trenca de cap manera la unitat geogràfica i històrica que el català havia presentat fins llavors.