Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

48 страница из 100

e) Obertura de la e àtona provinent sobretot d’una e oberta: llançol, tarròs, Micalet, Viçantet, etc.

f) Nasalització de l’oclusiva dental en mots com ara rellonge o llonja, tot i que en els textos valencians dels segles XIV i XV es manté fermament la forma etimològica sense nasal.

g) Omissió de la l en el mot altre/s, nosaltres: atre, nosatres, fenomen no solament distintiu del valencià, atés que els texts antics mostren la reducció en totes les varietats del català.

h) El manteniment de la e etimològica en mots com ara fenoll, renyó, redó, genoll, que en català oriental s’assimilen en fonoll, ronyó, rodó, jonoll, tot i que els textos mostren una alternança entre la forma etimològica i l’assimilada.

Des del punt de vista morfosintàctic, Ferrando remarca diversos aspectes:

a) Predomini de les formes -ea en comptes de -esa de mots amb el sufix llatí -ITIA: pobrea, tristea, bellea.

b) Augment de la freqüència de l’ús dels demostratius no reforçats: est, esta, estos, estes.

c) Predilecció per la forma femenina no concordada dos (en comptes de dues).