Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

47 страница из 100

a) Llançar, jaure, traure, nàixer, maravella, nadar. En català oriental encara oscil·len aquestes formes amb les que tenen la vocal e (llençar, jeure, etc.) i fins i tot hi ha algun cas amb e en valencià (treu en Ausiàs March, per exemple). En valencià actual estan esteses en general les formes amb a.

b) La palatalització de la [s] seguida de [k]: mereixca, naixca, ixca, sobretot en contextos verbals. Actualment té força extensió en valencià, tot i que no és general. En val. merid. se sent sovint: moixca, caixcar, etc. En català oriental i en nord-occidental, tot i que amb menys freqüència, també se’n fan trobadissos alguns exemples en els segles XIV: paexca, punexcan, puxca, restituexcau, etc.

c) El tancament de la e precedida de palatal: giner, lligir, ginoll, fenomen, però, que també afecta el català oriental (Girona, Perpinyà pels més antics Gerona, Perpenyà).

d) Obertures de la e pretònica: llauger, sancer, jagant, formes que, òbviament, també apareixen en textos orientals. Cal ser conscient que una part del valencià és més refractari a aquest canvi, com ara una part del val. alac.