Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

50 страница из 100

Entre els elements lèxics que han romàs com a propis d’una part o de tota la varietat valenciana, destaquem: cego, robo, tento, coixo, bonico, boda, despedir, bando, baldraga, colmena, alforrar, xara, caduf, dula, xop; es relacionen amb el català occidental: tos, novençà, entropessar, xic, plegar, torcar, coceguelles, bellota, llegó, tramús, gronsar. Al Llibre de Cort i Justícia de Cocentaina, del segle XIII, trobem ítems lèxics propis del valencià actual com ara: acaçar, algeps, marjal, carrasca, tella, corder, furt, almàssera, frontera ‘de la casa’, barandat, blavura, entre altres.

En conclusió, els esdeveniments històrics expliquen clarament l’origen de la varietat valenciana del català i justifiquen gran part de les formes lingüístiques que encara ara la caracteritzen. Tot plegat conduí a una diferenciació molt poc rellevant entre els diferents territoris que parlaven català fins al segle XV. Aquesta diferenciació subtil i gradual, malgrat les condicions sociopolítiques hostils que s’imposaren a partir del segle XVI, ha arribat fins a l’actualitat. La descripció lingüística que fem en aquest llibre de la varietat valenciana és obstinadament clara en aquest sentit.