Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

53 страница из 100

Hi ha dues causes que expliquen aquesta situació de permeabilitat del valencià de frontera. D’una banda, hi ha les relacions d’adstrat, això és, d’influx mutu entre les dues llengües després d’haver conviscut du-rant segles en la mateixa zona geogràfica. Òbviament aquest factor és ben determinant. Més encara quan es produeixen certs moviments de població, com ara després de l’expulsió dels moriscos, de les repoblacions després de mortaldats per pestes o de la fundació de noves poblacions. Aquests desplaçaments afectaren localitats catalanoparlants i, fins i tot, aconseguiren canviar de llengua pobles sencers. Lògicament hi deixarien petjades de català en les noves poblacions castellanoparlants. És clar que s’hi posa en joc bàsicament el castellà, però hi juga un paper rellevant l’aragonés, almenys de manera indirecta. Com sabem, l’aragonés s’estengué en l’edat mitjana a tot l’Aragó i més al sud, les comarques xurres de la zona valenciana central i alguns punts de Múrcia. Tot i que aquestes poblacions aragonesoparlants entraren en declivi, hi deixaren recialles rellevants que també es convertiren en adstrat per al valencià fronterer.