Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

57 страница из 100

En lèxic, la llista és molt més llarga i ben sovint es tracta de trets valencians compartits pels pobles de la franja més ponentina del català de València, aragonesismes o castellanismes exclusius.

Destriem, en primer lloc, alguns vocables valencians que, per raons diverses, són compartits per aquests parlars fronterers:

albre (al nord a Benafigos, Cinctorres, Herbers, Morella, Palanques, el Portell, Sorita, Villores i Vilafranca; al sud s’escampa des de la franja fronterera que va des de la Font de la Figuera, Moixent i Vallada fins al Carxe, passant per Banyeres, Alcoi, Biar, Castalla, Petrer, Monòver i el Pinós).

fald(r)iquera ‘butxaca’ (Vilafranca, la Romana, l’Alguenya, el Fondó dels Frares, Elx, Alacant).

follí (vg. mapa núm. 40).

lleute ‘llevat, rent’ (els Ports amb Vilafranca i Ares). Lleudo (Beneixama, Biar, el Campet, la Canyada) s’ha creat a partir del verb castellà leudar ‘fermentar amb llevat’.

maçana/mançana (vg. mapa núm. 48).

moceguello i altres derivats de MŪRE CAECU ‘rata penada’: amorzígol (Ontinyent [també almorzígol]), borreguillo (el Carxe, Monòver, el Pinós), mocegaló (Castalla), moceguello (Crevillent, Moixent, Vallada), moceguillo (Elx, Santa Pola), monaguillo (Guardamar), monesillo (la Font de la Figuera), morreguillo (Petrer), morzígol (Fontanars, la Safra [Villena]), muceguello (Aielo de Malferit, Alfarrasí), muciego (Banyeres, la Canyada), muixego (Alfafara, Bocairent), murciego (Beneixama, el Campet), murciguello (l’Olleria [també muciguello]).