Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

61 страница из 100

afondar-se ‘afonar-se’ (Llíria).

borrega ‘ovella’ (Guardamar, Llíria, Torís).

garranxa (Cinctorres, la Mata, el Portell), aplicat als ‘bancals llargs i estrets’ (< arag. garrincha ‘penjador’), a partir de garra, que se sent als Ports, amb el mateix significat.

enganyapastor(s) ‘cueta’ (l’Alcora, Alfara d’Algímia, Algar de Palància, Benassal, Borriol, Casinos, Cinctorres, Costur, Forcall, Herbers, Llíria, la Mata, Olocau, Palanques, el Portell, Sant Joan de Moró, Sorita, Suera, la Todolella, les Useres, Vilafamés, Vilafranca, Vistabella; gallapastora a Ribesalbes). El considerem aragonesisme no des del punt de vista formal, perquè a la resta del català aquest mateix ornitònim s’aplica a altres espècies d’ocells, sinó per l’accepció: a gairebé tot l’Aragó, la cueta és coneguda per engañapastor.

farda ‘esquirol’ (Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Llucena, Vilafranca, Vistabella, Xodos).

gomanella ‘canell’ (Atzeneta del Maestrat, Llucena, Ribesalbes, Vista-bella) / gomanilla (Benaguasil, Llíria, Montroi, Montserrat, Real de Montroi, Torís) / govanella (Ares, Benassal, Costur, Culla, la Font de la Figuera, Vilafranca, Vistabella) / govanilla (Casinos, Castell-fort, el Portell).