Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

59 страница из 100

refredar-se (refredat) (els Ports, les Valls del Vinalopó, el Baix Vinalopó, l’Alacantí i la Foia de Castalla). Solució minoritària en valencià, on predomina absolutament co(n)stipar-se i co(n)stipat.

sessós ‘farfallós’ (Montserrat, Real de Montroi) / sessiós (Sumacàrcer, Torís) / sersellós, sessellós, sarsellós, sarsallós a les Valls del Vinalopó i al Baix Vinalopó (cirlo [θírlo]: Vilafranca).

sorollar-se ‘moure’s, menejar-se’ (Benassal, Castellfort, Cinctorres, Llucena, Monòver, la Pobla de Benifassà, Sorita, la Todolella, Vilafranca, Vistabella; també se sent al Baix Maestrat); sorolló ‘espenta, sacsó’ (l’Alcora) / sorellar-se (les Useres).

L’aragonés, com sabem, té una incidència important en tot el valencià. Veny (1978: 100) explica les concomitàncies del valencià, com a dialecte consecutiu, amb l’aragonès. Quan una unitat lèxica (o una variant fonètica) es troba en valencià i en aragonès, pot ocórrer: a) que el mot es trobe en valencià i en aragonès actuals: cas de grill(o) ‘llagost’/ grill(o) cantador ‘grill’; b) que el mot es trobe en valencià actual i en aragonès antic: sinse ‘sense’, llanda ‘llauna’, carcallada ‘cop de rialla’; c) que el mot es trobe en valencià antic i en aragonès actual: lolo ‘avi’.