Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

62 страница из 100

grill ‘llagostí’ (gran part del val. cent. fins a la Plana Baixa).

martinico ‘cueta’ (Torís). Martinico o martinito són els noms de la cueta en aragonés meridional.

prisco ‘préssec’ (Vistabella) / presquill ‘préssec’ (Algímia de la Baronia) / presquet ‘tipus de presquilla’ (Suera) / presquilla ‘préssec’ (Suera), presquilla del rotllet (Llucena). En aragonés priesco.

siment ‘llavor’ (Crevillent, Elx, Guardamar, Santa Pola).

taravina ‘savina’ (el Portell).

teixugo ‘teixó’ (Llucena, Vistabella, Xodos). Tejugo en aragonés.

zagal (Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) / sagal (Benassal, Castalla, Catí, Cinctorres, Ibi, la Mata, Morella, Palanques, la Pobla de Benifassà, el Portell, Sorita, Vilafranca, Vistabella).

Finalment, el castellà, com és obvi, ha exercit una influència directa i més intensa en els parlars de frontera amb mots directament presos d’aquesta llengua, incloent-hi el so alié [χ]:

abe[χ]orro ‘borinot’ (Alfara d’Algímia, Algímia de la Baronia, Casinos, Crevillent, Guardamar, la Mata, el Portell, Suera, Vistabella).