Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

40 страница из 100

Aquest valor semàntic de la preposició per a forma part dels usos més primerencs que tenim testimoniats en el català del Regne de València. Un ús, però, que no tingué continuïtat en la varietat valenciana. La pressió de la llengua catalana majoritària, en què aquest valor era inexistent i les preposicions vers i a estaven fermament ancorades en les construccions direccionals, impedí l’èxit del préstec que encara se sentia en boca d’aragonesos o fills d’aragonesos assentats al Regne de Valencià a finals del XIII. Hi hagué, doncs, un anivellament a favor del català en aquest significat.

Però es constaten altres usos no direccionals de la preposició per a que el català de València sí que anà assimilant. En efecte, aquests altres usos, que apareixen també de manera tímida i poc homogènia ja en els primers textos valencians, estaven fonamentalment relacionats amb la destinació i la finalitat; eren coneguts també en castellà i aragonés però no en la resta del català, en què altres preposicions (especialment a i per) ocupaven aquest espai semàntic. Determinades raons de caràcter gramatical adobaren el terreny a l’adopció i l’eixamplament de la nova preposició per a en l’àmbit valencià. A poc a poc, aquesta preposició desplaça els usos anteriors i fins i tot comença a manifestar-se en textos d’escriptors no valencians.