Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

38 страница из 100

(1) Va gitar I pex qui pogués bastar a vianda de tot I dia a Honorat. (Diàlegs, 1250-1299 [1340]) ‘...que pogués bastar per a vianda de tot un dia.’

(2) E que oració sia necessària a resebre l’E. Sant és demostrat en lo Libre de Saviesa. (Vides de Sants R., finals del XIII) ‘I que l’oració siga necessària per a rebre l’Esperit Sant.’

Els primers documents en què apareix aquesta preposició composta se situen al Regne de València trenta o quaranta anys després de la primera repoblació cristiana. S’hi presenta de manera ocasional, en usos gens sistemàtics, amb una gramàtica vacil·lant i, sobretot, en boca de parlants relacionats amb Aragó. I és molt rellevant tenir en compte que en els textos coetanis d’altres zones del català, la preposició per a encara no hi existeix.

Per exemple, dos germans de l’horta de València, Joan i Ferrer de Calataiud, són acusats d’assassinat i jutjats l’any 1288. El Llibre de la Cort del Justícia de València n’arreplega el procediment judicial. L’escrivà anota les paraules textuals que féu servir un dels germans: