Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

36 страница из 100

Per altra banda, ja sabem que el contingent aragonés (i navarrés) de la repoblació del Regne de València fou elevat. Segons sembla, la presència aragonesa en els segles XIII-XIV va ser entorn del 20-30% a les ciutats de València o d’Alcoi (Rubio i Vela, 1997; Diéguez, 2001; Colomina i Ponsoda, 1995) i prop del 50% a la vila de Cocentaina (Ponsoda, 1996). Guinot (1999: 259 i 260) estima que els aragonesos devien ser, en els primers anys de la conquesta i del poblament del Regne de València, vora el 30% arreu del territori, amb una proporció d’un 10% d’aragonesos pirinencs i un 20% d’aragonesos meridionals; de Morvedre en avall la xifra devia anar del 30% al 40%. A l’interior (l’Alt Palància, l’Alt Millars, els Serrans), on encara perviuen ara parlars castellanoaragonesos, les localitats estudiades mostren que la procedència aragonesa era aclaparadora (80-90% de la població) a l’edat mitjana.

Així, l’aragonés va romandre allà on el percentatge de pobladors d’aquell origen fou majoritari; en la resta del territori del nou Regne de València, la situació de contacte de llengües es va resoldre amb la integració lingüística dels aragonesos. I s’hi ha d’afegir la immigració aragonesa cap al País Valencià que no s’ha interromput des del segle XIII ençà (Martines, 2009).