Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

39 страница из 100

(3) Germà, fugam, que aquels hòmens venen per a nós, que·ns volen fer mal! ‘Venen cap a nosaltres’.

En cap text coetani català apareix aquesta construcció direccional amb la preposició per a. Fet i fet, al mateix assentament del judici dels germans Calataiud, però en estil indirecte i referit al mateix incident, l’escrivà s’estima més corregir les paraules del testimoni i fer servir la preposició vers ‘cap a’, la forma normal del català del moment:

(4) Qui venien ves él (Clams) ‘venien cap a ell.’

L’ús direccional de la preposició per a és inaudit en català. De fet, en l’actualitat només té vitalitat en una part del val. alac. i clarament es tracta d’un ús modern que no és de cap de les maneres hereu directe d’aquesta construcció medieval (vg. cap. 12, § 9.1).

Els dos germans, Joan i Ferrer, devien ser aragonesos o fills d’aragonesos atés el cognom indicador de la provinença familiar. Calataiud, a més a més, és una localitat situada molt a prop de Castella, de manera que és probable que s’hi parlara un aragonés bastant castellanitzat, on aquest ús direccional de la preposició per a era ja molt habitual, com ho era en castellà (i en gallegoportugués).