Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

36 страница из 131

Amb tot, la qüestió medul·lar de resistència frontal contra el mateix parlament no raïa en l’oposició pecuniària, sinó en el manteniment de les formes i de la preponderància de la Junta d’Estaments. S’havia constituït a tal fi una assemblea paral·lela a la d’Alzira que jutjava les decisions i resolia. Per tant, al virrei, Ferran d’Aragó, se li demanava que s’hi aplegués a València per tractar els assumptes directament amb la Junta d’Estaments. La negativa a cedir per ambdues parts abocà el parlament d’Alzira al fracàs. D’eixa manera, el 18 de març el duc de Calàbria va clausurar l’assemblea. Pel que sembla, entre els principals destorbadors de la negociació van estar Ginés de Perellós, el canonge de la Seu Miquel Àngel de Ribelles i el seu germà i senyor de l’Alcúdia, Joan de Montagut Ribelles i Valero. És més, no per casualitat alguns d’ells hi serien també darrere de les protestes subsegüents a l’actuació del duc de Calàbria arran dels «successos de Polinyà». Encara a les rerialles de març, el lloctinent intentava vanament consignar els fons necessaris.