Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

35 страница из 131

En efecte, sembla que el virrei, Ferran d’Aragó, féu arribar el 21 de febrer de 1544 una missiva als integrants dels tres braços, emplaçant-los a acudir al parlament que s’havia de celebrar a la localitat de la Ribera del Xúquer el 3 de març següent. La resposta fou contundent i no trigà en fer-se patent, puix que —d’acord amb la seua posició— la indicció anava contra les disposicions forals i conseqüentment es negaven a assistir-hi.ssss1

Doncs bé, aquell jorn, en principiar-se l’assemblea al monestir alzireny de Sant Agustí, s’hi aplegaren una minvada part dels citats: la major part dels síndics del braç reial i uns pocs membres de l’eclesiàstic i militar, entre ells, Pere Pardo de la Casta i Joan Cristòfol de Borja, que fou habilitat en nom del seu germà Francesc.ssss1 Succeí a continuació que després d’una incisiva proposició d’apertura i la corresponent contestació a càrrec del canonge Miquel Àngel Ribelles, es produïren les protestes i al·legacions de contrafurs per part dels tres estaments —rebudes per l’escrivà Antoni Miquel Ferran— a l’encop que el duc de Calàbria aprofitava per acusar contumàcies als absents, suscitant que s’elevaren nous clams. L’escena es repetí els dies següents.