Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

37 страница из 131

Al capdavall, el malencertat parlament es traduí en l’encarament dels estaments alhora amb el napolità i amb el regent de la Cancelleria, Antoni Piquer, que havia donat suport al virrei. Al remat, la quantitat no arribà en els terminis esperats, causant un cert disgust, no sols de part de Carles I, sinó del mateix Francesc de los Cobos i del príncep regent.ssss1

En l’entretant, a les primeries de gener de 1544, l’emperador deixà els Països Baixos, marxant envers Aquisgrà i el Rin amb la finalitat d’assistir a la dieta de Spira —convocada per al 20 de febrer— i convèncer els Estats imperials perquè li prestaren el suport adient per enfrontar-se a Francesc I, motiu pel qual va haver de moderar la seua actitud envers els prínceps protestants.

Tot i que a l’inici van sorgir dificultats per avenir-se a pactes —a la qual cosa caldria afegir les intrigues de Pau IIIssss1— finalment l’ajut prestat esdevingué transcendental. El 4 d’abril, els prínceps catòlics i els protestants —un bon nombre d’ells de la Lliga de Schmalkalden— van acordar el pagament de 24.000 unitats d’infanteria i 4.000 genets per un període de sis mesos. Sens dubte, l’incentiu de la por als otomans i la seua palesa aliança amb Francesc I, van tenir un paper cabdal. En contrapartida, Carles hagué de fer-los també concessions en matèria religiosa limitades en el temps, cosa que suscità la dura censura del pontífex.ssss1