Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

112 страница из 115

És comprensible que en un conte escrit el 1947 l’agrimensor s’hagi parat en una cruïlla de camins ple de dubtes sobre si ha pres la direcció correcta. Avui és clar que s’havia encaminat cap a una fructífera empresa literària. La decisió de l’agrimensor de convertir-se en un incansable narrador de les peripècies de la pròpia vida va ser encertada, no només en els límits del conte, sinó també per a l’autor, que ens ha deixat aquest testimoniatge de la seva estima per tot allò que no ha pogut retenir i de la seva angoixa davant les incerteses del futur.

ssss1. «Les possibilitats perdudes», Verba hispanica, XII (2004), pp. 95-107.

ssss1. Umberto Eco, Els límits de la interpretació, Barcelona, Destino, 1990, pp. 279-305.

ssss1. Pere Calders, «La ratlla i el desig» (1949), Cròniques de la veritat oculta, pròleg de Joan Triadú, Barcelona, Selecta, 1955, pp. 28-40. Les citacions que provenen d’aquesta edició s’indiquen entre parèntesis amb l’abreviatura RD i el número de pàgina.

ssss1. Charles Sanders Peirce, Obra lógico semiótica, Madrid, Taurus, 1987, p. 86. «No existeix cap element en la consciència de l’home que no tingui alguna cosa que correspongui en la paraula: tot pensament és un signe, la vida és un corrent de pensament; això demostra que l’home és un signe.» – Si no s’indica el contrari, totes les traduccions de citacions al català són meves.