Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

111 страница из 115

En 1947, quan Calders publica el conte «La ratlla i el desig», encara falten vuit anys perquè s’editi a Barcelona Cròniques de la veritat oculta, el primer llibre que permetria pensar que algun dia recuperaria en l’àmbit literari l’empenta que l’havia caracteritzat en els dies de la República. En una carta al seu pare que data del 1952 reconeixia que era precisament aquest el conte en el qual «es dibuixa el canvi». Els primers quinze anys del seu exili, Calders no va publicar cap llibre, tot i que es feia conèixer amb els seus contes en totes les revistes catalanes que es van publicar a l’Amèrica Llatina i a França. Es tractava de publicacions en tiratges molt limitats i en llocs dispersos, de manera que la seva obra quedava poc coneguda. Si al principi això no el va preocupar gaire, va ser just amb la gènesi de la narració «La ratlla i el desig» que va madurar la decisió de tenir reunits els contes en un volum.

Però per arribar a veure publicat el seu primer llibre de la postguerra, l’escriptor no només va haver de passar pels camps de refugiats francesos, pujar al vapor Mexique, desembarcar al port de Veracruz i viure la separació de la seva dona, que arribaria a Mèxic molt més tard que ell, confiant el fill a la cura dels avis paterns a Barcelona. Amb l’exili es va fer evident el distanciament de la parella. Calders s’havia enamorat de Rosa Artís, germana del seu amic Avel·lí Artís-Gener, amb qui va emprendre l’aventura americana. El mateix dia de juliol del 1943 en què va obtenir el divorci, es va casar amb la Rosa. Li donarà tres fills i restarà la seva companya fins al final de la vida.