Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

109 страница из 115

La frontera

Els personatges literaris són construïts només amb paraules. Però per comprendre totes les dimensions d’aquest conte hem de franquejar l’última frontera, la frontera entre el text i el seu autor. Amb les paraules prestades d’Umberto Eco, he dit al principi que no té gaire sentit preguntar-se si podríem trobar l’ànec Donald passejant pel passeig de Gràcia. No hi ha dubte que només alguns decennis enrere hi hauria força possibilitats que en aquest carrer cèntric de Barcelona topéssim amb Pere Calders personalment. El conte «La ratlla i el desig» és un dels seus textos més autobiogràfics. En aquest conte trobem l’eco literari dels esdeveniments que han marcat profundament la vida de l’escriptor. Resumir-los representa l’epíleg necessari de la lectura del conte. Per elaborar el seu text, Calders comptava amb unes vivències que li van permetre omplir la narració amb sentiments i reflexions que són lluny de qualsevol simulacre.

El 1935, Pere Calders es va casar amb Mercè Casals, i un any més tard va néixer el seu primer fill, Joan. L’inici d’una feliç vida familiar va gairebé coincidir amb la insurrecció de Mola i Franco. En començar la Guerra Civil no es va incorporar a files perquè havia estat descartat del servei militar. Però la targeta d’inutilitat no va impedir que es presentés l’octubre de 1937 com a voluntari per entrar al cos de carrabiners. Va esdevenir sergent cartògraf i amb aquesta formació ensenyaria a llegir mapes als oficials. Llavors, el dia 10 de febrer de 1939, va rebre l’ordre de destruir el material topogràfic i les cartes militars, va pujar al coll d’Ares i va passar la frontera. El camp de refugiats situat a Prats de Molló va ser la seva primera destinació.