Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

110 страница из 115

En el conte, el narrador resumeix aquesta situació gairebé amb un proverbi: «És curiós observar amb quina freqüència la felicitat més perfecta precedeix els mals moments» (RD, 30). A part de mostrar-se un mestre a l’hora de transformar la vida en un univers literari, Calders ha sabut documentar el punt d’inflexió de la seva vida, el pas d’una frontera gens imaginària, per donar a conèixer tota la dimensió de les circumstàncies que li han sobrevingut; ho podem veure en el fragment següent:

Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple de totes les coses que deixem darrera nostre. Quatre anys abans, en una excursió de vacances, jo havia recorregut aquest mateix indret amb una colla d’amics; era una de les èpoques millors de la meva vida i em sentia plenament feliç, tenia en vies de realització una de les ambicions que m’estimava més i estava a punt de casar-me. Amb la meva dona, dibuixant com jo, projectàvem els mobles de casa nostra i els fèiem construir a gust nostre; sentíem tan aferrat el benestar que ens semblava que no hi havia res al món que pogués desfer-lo. I en el transcurs de quatre anys m’havia casat, havia tingut un fill, havia viscut la revolta militar i conegut la guerra i la desfeta. Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me.ssss1