Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

106 страница из 115

Difícilment podria haver evitat el seu error. Quan el món es regia per les regles màgiques en aquella nit d’estiu abans de la festa –festa que permet des de l’antiguitat sortir del corrent temporal i entrar en una altra dimensió–, ell creia que encara es trobava en el món ideal on tot era controlable. S’ha espantat i ha arrencat a córrer, i amb això els ha perduts tots dos, el món ideal i el món màgic que ha sorgit de no res una nit festiva. Tots dos perduts, igual que «ara» li és inaccessible també el tercer món, poblat de personatges que el podrien haver jutjat o li podrien haver donat algun consell. L’autobús ja ha partit, els companys de viatge ja no hi són tampoc.

En definitiva, el que el narrador espera quan ens explica la seva història és que el jutgem, que li perdonem els errors passats i li oferim una possibilitat de salvació. Potser fins i tot estaria disposat a buidar-se els ulls, seguint l’exemple d’Èdip, si això fos la garantia per trobar la terra ferma sota els peus i un sol camí a seguir. Però escapar-se i trobar el camí correcte en un món fragmentat és del tot il·lusori.