Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

103 страница из 115

Mirant així, la casa fantasma seria només una pinzellada de color que permetria amanir la història i captar l’atenció dels oients. Qui es pot permetre d’inventar una caseta de fusta posada en una vall idíl·lica també pot fer que els desigs la facin moure.

Abans de començar el seu relat, l’agrimensor viatjant diu a l’home vell: «Escolteu: tinc ganes d’explicar-vos un episodi… Anava a dir un fet de la vida real, però em fa por que a vós no us ho semblarà, com als altres» (RD, 28). Aquesta advertència és simplement una estratègia retòrica? ¿És simplement un recurs utilitzat per persuadir el públic que es cregui el relat encara que els fets no semblin gaire versemblants? També podria ser-ho. Però, és clar, tampoc no tenim cap certesa que l’agrimensor viatjant, l’home vell i el comerciant existeixin. D’ells en sabem algunes coses perquè el narrador ens les ha explicades. I on està situat aquest narrador?

Em produeix una tendresa molt gran imaginar-me’l assegut en una cruïlla solitària de camins, sense saber quin camí ha de prendre un cop acabat el recorregut amb l’autobús. Per superar aquest mal pas, s’inventa la història d’un home que ja va passar per aquesta situació i la conta a uns oients imaginaris en veu alta, trencant el silenci.