Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

99 страница из 115

Hem dit que el narrador conta des del present els fets que han ocorregut en el passat i el protagonista dels quals ha estat ell mateix. La consciència de l’agrimensor unifica tot el relat, en garanteix l’autenticitat i, en una primera lectura superficial, no hi ha res que des d’aquest punt de vista ens pogués semblar incongruent. De fet, si no pensem en la manera com està construït el seu món és perquè el procediment que utilitza el narrador és el mateix que fem servir per construir la nostra identitat, composta de records, desigs, somnis.

Ara bé, hem de reconèixer que no hi ha res que pugui garantir que nosaltres sabem el que som i el que havíem estat. N’hi ha prou amb una mirada supèrflua a l’àlbum de fotos de la nostra infància per adonar-nos de com tot flueix i canvia. Encara que sé del cert que la criatura de cabells rossos de la foto sóc jo, no em puc posar a la seva pell, no puc recuperar els seus pensaments. El seu món per a mi és irrecuperable. No puc tornar enrere, de la mateixa manera que no puc esborrar o cancel·lar res que hagi passat.