Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

96 страница из 115

L’estructura de relats encaixats en el conte de Pere Calders té sens dubte com a objectiu recordar-nos que estem davant la ficció i no permetre’ns una identificació fàcil. Però hi ha més coses que podem descobrir perfilant l’altra diferència important entre la història i l’art. Construint els éssers que viuen en el món real, qualsevol informació que rebem sobre un d’ells serveix per engreixar una mica més la concepció que tenim sobre el caràcter dels protagonistes. Totes les informacions que rebem, per exemple, sobre el Napoleó històric, van a parar al mateix sac, i com més ple, millor.ssss1

El narrador en primera persona en el conte de Calders ens sedueix perquè fem el que estem acostumats a fer en la vida quotidiana: posar totes les informacions sobre l’agrimensor en el mateix sac i extrapolar-ne el concepte d’una persona psicològicament coherent que ha viscut totes les hores que han passat des de la seva primera arribada a la vall d’Area fins al final del viatge d’autobús. D’aquesta manera, construïm la imatge mental de l’agrimensor i, si tinguéssim un microscopi prou potent, veuríem el color dels seus mitjons o sabríem què li ha fet per sopar la dona en aquella casa a la qual es va negar a entrar per por que tot fos només un miratge. Però encara que aconseguíssim omplir tots aquests forats indefinits, el text no seria menys fictici.