Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

92 страница из 115

Però no és només la impossibilitat d’anàlisi el que veda als homes percebre totes les dimensions del món. Encara més greu que el fet de no poder veure un arbre amb totes i cadascuna de les fulles que formen la seva capçada és que no puguem coincidir en la manera com ens imaginem un arbre. La imatge de l’arbre que evoca la paraula no correspon a una síntesi de tots els arbres que mai hagin crescut en algun lloc. Les últimes conseqüències d’aquesta incapacitat humana de conèixer les coses tal com són ens les descobreix Charles S. Peirce dient que «la imatge d’un home ha de ser d’un home blanc, negre o mulat; d’un home dret o d’un d’encorbat; d’un home alt o d’un de baixa o mitjana estatura».ssss1

El concepte de realitat en literatura és un terreny molt relliscós. Els perills que ens hi esperen els podem il·lustrar amb l’anàlisi d’un conte tan emblemàtic com ara «La transformació», de Franz Kafka, feta per Ljubomir Doležel. Val la pena parar-s’hi un moment, si més no, pel sol fet que la narració «La ratlla i el desig» és la més kafkiana que hagi escrit mai Pere Calders.ssss1 Doležel sosté que el món de Kafka és un món híbrid, de manera que en el cas de Gregor Samsa no sabem si és un home amb el cos d’insecte o un insecte que té records i consciència d’home.ssss1 Però, dient això, Doležel s’oblida que el llenguatge, i sobretot el llenguatge poètic, s’escapa del domini del sentit literal. I en poques obres trobaríem una metàfora tan ben elaborada com en el conte de Kafka, que no és altra cosa que una immensa al·legoria sobre un jove escriptor que a causa de la seva afició a l’escriptura és tractat per la seva família com un insecte repugnant.