Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн
87 страница из 115
2
Les possibilitats perdudes
No olvidar que un personaje literario consiste en las palabras que lo describen.
BIOY CASARES, 1994
En un dels capítols del llibre Els límits de la interpretació, d’Umberto Eco, trobem escrita sense cap èmfasi especial una observació que resulta essencial per acostar-nos a la narració «La ratlla i el desig», de Pere Calders.ssss1 Eco sosté que per dir una banalitat tan òbvia com que mai no trobarem l’ànec Donald caminant pel passeig de Gràcia no necessitem l’ajuda de cap aparell teòric.ssss1 Aquesta observació delimita amb un tall precís i net –encara que poc convencional– l’objecte de l’anàlisi que ens interessa: volem parlar d’un text. Només del text. La caseta de fusta, com l’objecte principal al voltant del qual gira tot el conte de Calders, està feta de paraules, i aquestes són fruits d’una convenció, d’estratègies emprades per construir el discurs.
El món narratiu és construït amb paraules fràgils com un vas d’argila. Però tot i aquesta fragilitat, amb les estratègies discursives hàbilment emprades, el text ens pretén seduir: què és allò que el relat ens vol fer creure? Cal examinar l’estructura d’aquest conte, abans de poder decidir en quin sentit l’agrimensor no és capaç de comunicar-se amb el seu entorn, i per què tots els seus intents de viure una vida feliç fracassen. Aquest personatge narratiu viu en un món handicapat, i d’aquí prové tota la seva tragèdia.