Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

83 страница из 115

ssss1. «Efectes de veritat», L’Espill, 33 (hivern de 2009), p. 181. [Josep-Anton Fernàndez, El malestar en la cultura catalana, Barcelona, Empúries, 2008.]

ssss1. «L’escut brillant de l’èpica: Faust de Goethe i El comte Arnau de Maragall», En el batec del temps, Barcelona, ILC i Associació de Família de Joan Maragall i Clara Noble, 2012, pp. 401-434. – Les citacions de Maragall corresponen a l’edició de la seva obra completa (OC): Joan Maragall, Obres completes, I, Barcelona, Selecta, 1970. Les citacions del Faust de Goethe, quan no s’indica el contrari, són de l’única traducció completa al català: Johann Wolfgang von Goethe, Faust, traducció de Jaume Ortolà, Barcelona, Riurau, 2009.

ssss1. Jaume Tur, Maragall i Goethe: Les traduccions del Faust, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1974.

ssss1. L’impressor Johann Spies va publicar el 1587 el llibre anònim (Volksbuch) titulat Historia von D. Johannes Fausten. En aquesta versió de la llegenda, Faust es casa amb l’Helena de Troia ressuscitada gràcies als poders del diable i té amb ella un fill. Goethe coneixia aquesta font, ja que el llibre, amb moltes variants, va ser ben conegut encara en el seu temps. En canvi, es considera que no sabia res de l’existència del drama de Christopher Marlowe The Tragical History of Doctor Faustus (1588). De totes maneres, aquesta peça de teatre va entrar, amb múltiples modificacions, a Alemanya gràcies als grups de comediants anglesos –la primera representació coneguda data del 1608 a Graz. I d’aquí, el motiu de Faust va passar als teatres ambulants de titelles que Goethe també devia conèixer com a infant. Les reelaboracions per titelles van permetre introduir en la llegenda encara més elements fantàstics.