Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

85 страница из 115

ssss1. Ibid., p. 192 i següents. És important subratllar que Valentí, tot i la seva enorme capacitat d’anàlisi, no qüestiona les conseqüències de l’actitud de Faust, que defensa a ultrança els grans ideals d’una humanitat més forta i «lliure». L’autor de l’estudi refereix sense cap comentari addicional l’episodi de Linceu, el qual, després de confessar l’afirmació de la bondat del món tal com existeix, dóna la notícia sobre la mort de la parella dels vellets Filèmon i Baucis dient que tant se val el que els hagi passat, perquè tot va ser molt bonic. Valentí constata, doncs, el distanciament de Maragall de la figura de Faust, però no pot explicar del tot les raons de per què no qüestiona el model fàustic en si.

ssss1. Franz Kafka, «El caçador Gracchus», Començaments sense fi, traducció de Feliu Formosa, Artilletres [Castellar del Vallès], 39 (setembre de 2004), p. 18.

ssss1. Joan Fuster, «Maragall i Unamuno, cara a cara», Obra completa: Assaig I, Barcelona, Edicions 62, Diputació de Barcelona i Universitat de València, 2011, pp. 125-142.