Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

88 страница из 115

Al final, el viatjant se’ns haurà ficat sota la pell per recordar-nos com també la nostra vida flueix sense retorn. El nostre propi passat, per molt extraordinari que fos, queda segellat i inaccessible. I encara que hi poguéssim tornar, quines garanties tindríem de saber fer-ho millor? Les possibilitats fantàstiques de Calders no ens obren cap camí de fugida, sinó que més aviat ens demostren com no existeix cap compensació per a les limitacions que ens determinen com a homes.

Les paraules d’argila

El conte de Calders és una narració sobre un viatge amb autobús durant el qual un home explica als companys de viatge les peripècies de la seva vida anterior. Tot el que sabem, ho sabem per la narració que observa els esdeveniments des d’una perspectiva distant. Perquè això no passi per alt a cap lector, l’autor trenca el teixit de la narració i dedica una observació directa als possibles lectors. L’observació està posada entre parèntesis i funciona realment com un apart en una representació teatral; com una rèplica que el personatge que parla a dalt de l’escenari dedica no als seus companys de professió que s’esforcen a recrear una història, sinó al públic, perquè s’assabenti de coses que han de quedar desconegudes per a la resta de personatges. Vegem la rèplica en el seu context: