Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

97 страница из 115

Imaginem-nos una pel·lícula basada en aquest conte: la càmera hauria d’omplir forçosament totes aquestes llacunes que el text pot deixar indefinides. Però sabent que els cabells de la dona eren ondulats o bé llisos, veient la forma de la teulada o el nombre d’arbres que creixen davant la casa, la història encara ens semblaria igual d’inversemblant, o no?

Sembla que l’estructura del conte de Calders –amb el seu narrador en primera persona que va recreant en el transcurs del relat allò que ell considera el seu passat– ens vulgui ensenyar el funcionament del procés de construcció de la realitat. Els sistemes vius no tenen la capacitat de conèixer la realitat ontològica «objectiva». Un sistema viu pot percebre només els senyals sensorials produïts pel propi sistema que a continuació ha d’interpretar. Això vol dir que l’objecte no és més que el resultat d’alguns senyals sensorials organitzats en la ment. Un observador no pot conèixer l’objecte tal com és; l’únic que pot fer és descriure’s l’objecte a si mateix. La cognició està restringida al subjecte i depèn del subjecte. No hi ha cap possibilitat de percebre o descriure una realitat d’existència independent.