Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

100 страница из 115

El problema de la identitat encara no ha estat resolt, i per això també en el nostre temps és vàlid el pensament de Leibniz: «Si tot l’univers fos diferent, jo seria un altre».ssss1 Som com mònades que porten a dintre seu totes les possibilitats imaginables, però només en poden escollir i viure una de sola.

Allò que ens limita més com a éssers humans és la inaccessibilitat de nosaltres mateixos. No només perquè no podem tornar al passat i modificar-lo, sinó perquè fins i tot en el present no ens podem veure, no ens podem elevar i sortir a fora per veure’ns des d’una posició distant. Ningú no pot estar al mateix temps a dins i a fora.

El narrador en el conte «La ratlla i el desig» s’amaga sota la màscara d’un sol agrimensor, explicant-ho tot en primera persona. Aquesta perspectiva narrativa és una constant en la literatura de Pere Calders. La pluralitat d’encarnacions d’aquest narrador en primera persona va formant un mosaic, i la diversitat de les peces que el formen fa impossible construir un sol home. La funció d’aquesta perspectiva narrativa és clara: el calidoscopi d’imatges subjectives no ens permet construir una sola veritat, i amb això ens recorda com és de fràgil allò que nosaltres creiem vertader i real en la vida que vivim.