Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

102 страница из 115

Fem, doncs, un salt en el conte que estem analitzant, i intentem acostar-nos-hi amb aquesta hipòtesi. No és gens fàcil dir a partir d’on el narrador comença a somiar despert, a instaurar possibilitats alternatives. Caminem sobre una capa molt prima de gel que es trenca a mesura que hi anem passant per sobre. És evident que l’episodi del miratge ens sembla sospitós, coses així no acostumen a passar… Però la vida idíl·lica en la caseta de fusta, té potser alguna garantia de veracitat més gran? No podem oblidar que tant l’episodi dels fenòmens sobrenaturals com la imatge pastoral són productes que sorgeixen del relat d’un home que s’ha presentat als seus companys de viatge com a agrimensor i que «ara» conta a uns oients o lectors suposadament presents la seva vida passada. I si s’ho està inventant tot? Mirem només com explica l’agrimensor la seva vida feliç (RD, 29). A ningú no se li pot escapar el to irònic que plana sobre l’aparent seriositat de l’agrimensor. Una vida així és simplement massa perfecta i l’entusiasme amb el qual la dibuixa és exagerat. La vida transcorre «com una cinta d’amics», mentre la Providència vetlla perquè totes les coses s’esdevinguin de la millor manera possible. La Providència? Si més no, després de llegir aquesta paraula, ens posem en alerta; és com si aquest noi assegut a l’autobús entre un home vell i el viatjant de comerç ens hagués picat l’ullet, dient: ja ens entenem, oi? Jo faig veure que ho dic seriosament perquè puc comptar que tu ja entendràs que una vida així seria una presó, una gàbia d’or, un avorriment insuportable.