Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

101 страница из 115

Hi ha una altra cosa que ens pot afectar directament en la nostra condició de persones de carn i ossos. Escoltant el relat que l’agrimensor ens explica, podem començar a sospitar que sovint la nostra visió del món actual és tan imperfecta com la dels personatges narratius. L’agrimensor narra els fets passats des del present. Això vol dir que la seva perspectiva li permet conèixer el resultat de la seva vida; no s’ha d’enfrontar amb la incertesa del futur, sinó amb una cosa més greu: amb el seu passat que és definitivament allà, que hom no pot modificar –com a mínim nosaltres, que vivim una vida que no dóna segones oportunitats. Un personatge literari com aquest agrimensor narrador, marxant d’un lloc a l’altre sense parar, explicant la seva història a qualsevol que el vulgui escoltar, ens recorda dolorosament la presó temporal en la qual estem tancats també nosaltres. El futur és incert, i el passat, definitiu.

L’agrimensor no té cap possibilitat de modificar allò que ha estat la seva vida, però sí que té dret a jugar un joc que comença en la infantesa i acompanya qualsevol persona humana durant tota la seva vida:ssss1 el joc d’instaurar mons alternatius; de posar a l’escenari les possibilitats que no han ocorregut, però que, d’alguna manera o altra, haurien pogut formar part de la nostra vida. És la il·lusió que per alguns instants viurem una vida diferent.