Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

95 страница из 115

El mapa del teu imperi, oh Gran Kahn, ha de tenir lloc per a la gran Fedora de pedra i també per a les petites Fedores en les esferes de vidre. No perquè totes siguin igualment reals, sinó perquè totes són només suposades. Una amaga allò que s’accepta com a necessari mentre encara no ho és; les altres, allò que s’imagina com a possible i un minut després ja no ho és.ssss1

Quan un relat porta el segell de la realitat, no ens preguntem com està construït. No veiem el paper sobre el qual està impresa la foto, sinó només la foto, o, més ben dit, l’espai tridimensional que s’obre a través de la foto. Heus aquí la principal característica de l’art anomenat realista. La reproducció fidel de la realitat no vol dir altra cosa que ser capaç d’amagar tots els vestigis de la bastida necessària per a aconseguir l’efecte desitjat. L’art sovint es proposa un objectiu més complicat, vol que ens adonem del paper fotosensible. L’artista vol, a més a més, que percebem que la distància efectiva entre el cap d’una persona i la lluna són només uns pocs mil·límetres, i no els quilòmetres que percep el nostre ull, acostumat a aquest engany.