Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

5 страница из 115

El mateix estiu visito una altra vall endèmica, els voltants de la ciutat de Bonorva a l’illa de Sardenya: amples planes d’herba esgrogueïda i grups d’alzines majestuoses amb els troncs pelats de vermell encès. A l’horabaixa el poble s’omple d’ocells; ni un fil elèctric, ni un cantell de finestra queda buit. És comprensible que els arbres fruiters, les vinyes, els gira-sols, tot el que creix als voltants i porta fruit, estigui embolicat amb les denses xarxes de plàstic. Les capçades es vinclen sota el pes d’aquesta protecció. Tots els camins de terra són barrats amb forrellat i al costat de la carretera asfaltada no hi queda prou marge ni per parar el cotxe. Les tanques s’allarguen sense que s’hi vegi cap casa enlloc; als pilars i arbres hi ha centenars de rètols que adverteixen: «Divieto di caccia».

Són dues maneres oposades d’organitzar l’entorn, i ni tan sols m’atreviria a dir quina obeeix a una coacció més gran, perquè per inculcar a una criatura que no ha de malmetre res que no sigui seu es necessita una severitat més gran que aprendre a respectar una barrera física.