Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

8 страница из 115

La bellesa és un bé intangible. La consciència de viure en un entorn que ens és amable, pròxim, bo, què aporta? El medi acull o bé rebutja. Saber-se venut per endavant, fràgil, inapreciable, superflu, provoca esgotament. Ser un objecte a mercè dels altres desigs és una font constant de frustracions. Una dictadura indefinible, sense cap rostre venerat ni ideologia coneguda, tenyeix els carrers de gris. D’aquell gris fet d’apatia i de silencis perquè no hi ha res a fer.

A Eslovènia, les cases baixes desapareixen sota terra com una civilització que s’enfonsa, literalment, davant dels ulls. Cada cop que han de renovar el paviment, el nivell del sòl puja una mica i les pedres velles se submergeixen una mica més en els sediments acumulats, com si les cases s’enfonsessin en el fang de l’oblit. Els carrers de Barcelona són un palimpsest més ric. Capes i capes d’història soterrada. Hi ha museus que mostren les restes romanes perquè paradoxalment resulta més fàcil excavar els pòsits més antics. Per descobrir el Camp de la Bóta sota el Fòrum, cal saber llegir. El paper, un suport tan insegur i corruptible, conserva els documents que la realitat negligeix a consciència.