Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

10 страница из 115

La imatge de la dona barbuda és estranyament desagradable, evoca un circ ambulant on es paga per veure el llançador de flames o el contorsionista. Un dels pocs poetes que s’han traduït de l’eslovè al català és Srečko Kosovel. En el seu poema «Circ Kludsky»ssss1 narra la fragilitat d’una noia enmig de l’arena davant de les mirades que se l’empassen com si fossin mossegades de lleons. Aquesta noia és la poesia perquè tots els qui escrivim som una mica contorsionistes, malabaristes, funàmbuls –i, per què no, dones amb barba.

Per a mi seria fàcil acceptar el rol d’una curiositat i alimentar l’exotisme d’algú que escriu en català, tot i que procedeix d’un d’aquells països indestriables a l’est d’Europa. Sóc allò que escric, no puc desvincular-me’n. Però quan no et pots amagar en cap comunitat, l’exposició a la llarga es fa molt dolorosa. Ningú no comparteix la teva trajectòria vital. Estàs sol. I alhora, ets tan sencer! No és possible tallar una persona a trossets i separar els àmbits de les seves experiències amb un bisturí. Si comparteixo alguna cosa amb la meva pàtria adoptiva és la capacitat de dubtar, d’analitzar la pròpia identitat.