Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

6 страница из 115

Com ens relacionem amb l’entorn que ens acull?ssss1 És ben fàcil pensar-se sense genealogia ni continuïtat, com si fóssim uns emissaris d’algun país llunyà atrapats en un indret que ens ha tocat per l’atzar, una mica com els membres del cos diplomàtic que descriu Lawrence Durrell a Els quartets d’Alexandria (1962). Congelats en un espai que ens sembla etern, compartim amb Balthasar, el metge sobri i racional, la preocupació per quan arribi el moment d’haver de portar dentadura postissa. En aquesta realitat adaptada i relativament segura, els bombardeigs afecten només els altres. Mentre els barris àrabs d’Alexandria situats a prop del mar patien els estralls, «allunyats només una milla del port, els banquers cada matí feien la seva feina amb la mateixa tranquil·litat que a Nova York», escriu el cronista. Copsar els indrets on vivim és difícil perquè sempre, de nou, oblidem la bretxa insalvable entre el món d’un home feliç i el d’un home infeliç.

La plaça de Ribnica no és una plaça, sinó un simple carrer: la carretera es transforma en un breu passadís de cases que aviat tornen a deixar lloc als prats. Les botigues d’aquest carrer ja no pertanyen a les grans empreses autogestionades de la Iugoslàvia socialista, sinó que són totes en mans d’homes balcànics que somien enmig de la calma centreeuropea l’ebullició dels carrers del llevant. L’amo del kebab dormisqueja en una cadira sota el porxo, la fruiteria turca és sempre oberta, els gelats de la quarta generació d’una família albanesa són una institució, el pa que fan els macedonis té fama en tota la comarca; amb l’estabilitat econòmica també han arribat al poble els xinesos, que serveixen al final del carrer «les formigues que pugen a l’arbre». Una única fonda amb golaž i vampi –que com mana la tradició només és oberta als migdies– i el campanar que toca amb insistència cada quart d’hora deixen entreveure el que haurien de ser els costums típics del lloc. Les característiques d’una ciutat oberta als quatre vents i el ràpid creixement es poden reconèixer en aquest model fet a escala 1:1000. Si Barcelona té uns pocs milions d’habitants, a Ribnica hi viuen tres mil ànimes i prou.