Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

24 страница из 67

Per tant, la gènesi és rescatable, eruditament, museogràficament; l’origen no. Anar a buscar paisatges a allò que anomenem natura –i que ja no existeix a Occident–no fa diferent l’erudit del boletaire. Si per a parlar del paisatge encara hem de pensar en fagedes i muntanyes és que l’erudició –o la museografia– ens fa mereixedors d’aquells mots de Marcel Proust que, en referir-se la reiteració de la visió d’una església o l’audició d’una simfonia, assenyala:

en aquesta fugida lluny de la nostra pròpia vida que no tenim valor de mirar, i que s’anomena erudició– les coneixem tan bé, i de la mateixa manera, com el més savi afeccionat a la musicologia o a l’arqueologia. Quants n’hi ha que es limiten a això, que no extreuen res de la seva impressió i envelleixen inútils i insatisfets, com solters de l’art! Tenen els neguits de les verges o els mandrosos, i que la fecunditat o el treball guaririen. Són més exaltats parlant de les obres d’art que els mateixos artistes, perquè com que llur exaltació no és per ells l’objecte d’una dura tasca d’aprofundiment, surt a fora, escalfa llurs converses, fa enrogir llurs cares (…) Però aquestes manifestacions no els obliguen a aclarir la naturalesa de llur amor, no la coneixen.ssss1