Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

26 страница из 67

Però la transformació forma part del paisatge també en un altre sentit. Hi ha un fragment de Sebald, de «All’estero», de Vertigen que hauríem de tenir present per a tractar la immanent historicitat del paisatge contraposada a allò que, en una perspectiva falsament romàntica, que més aviat seria bucòlica, consideraríem un dels seus valors implícits: la inalterabilitat. Una inalterabilitat que ja no existeix, però que, assetjada per l’oblit, no és percebuda com a pèrdua, perquè la pèrdua és la nova condició de la historicitat del paisatge:

La primera vegada que jo havia estat en el Castell de Greifenstein, contemplant el paisatge des del mirador del local d’on podia fruir-se del panorama, el corrent lluminós i els marges del Danubi, sobre el qual es colgaven les ombres del capvespre, va ser a finals dels anys seixanta.

Aquell dia clar d’octubre, en què Ernst i jo, asseguts de costat, gaudíem d’aquesta meravellosa vista, sobre el mar de fullam surava un vapor blau, que abastava els murs del castell. Onades d’aire es filtraven entre les copes dels arbres, i fulles soltes, despreses dels arbres, trobaven el corrent d’aire enfilant-se tan amunt que, lentament, anaven ocultant-se als ulls. Ernst se n’havia anat amb elles, molt lluny. (…) Aquell matí ho hauria faltat molt, crec, perquè tots dos haguéssim après a volar; si més no, jo, el que cal per una caiguda decorosa. Només resta afegir que la vista del castell de Greifenstein estant tampoc continua sent la mateixa. A la part de sota del castell s’ha construït un pantà, amb la qual cosa el curs del corrent ha estat rectificat, i el seu nou aspecte farà que el record, en poc temps, s’esvaeixi.ssss1