Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
23 страница из 139
En tercer lloc trobaríem les tres víctimes que van perdre la vida durant la Transició, com a resultat de la violència d’una extrema dreta, llavors especialment activa. Unes actuacions que en tenir el suport de membres de l’aparell de seguretat de l’Estat, en unes ocasions per la seva passivitat en altres per disposar de graus diversos de col·laboració directa, poden ser qualificades de parainstitucionals. Una imbricació entre les trames negres, tal com se les coneixia llavors, i algunes instàncies policials que en els tres casos relatats que succeïren a Catalunya foren més que evidents.
En darrer i quart lloc hi trobaríem les cinc víctimes que van morir quan es trobaven sota la custòdia de l’Estat, que formalment havia de ser l’encarregat de tenir cura de la seva integritat física en tots els àmbits: tres d’ells ho foren a les presons i els altres dos a les dependències policials. En aquest darrer cas, una comissaria de Barcelona i una caserna de la Guàrdia Civil a Reus.
També hi hem inclòs un sisè capítol, per tractar un tema que ens sembla especialment significatiu quan es parla de la memòria i les víctimes. Exposem tres casos completament contraris als buits de memòriassss1 que han representat la majoria dels protagonistes dels capítols d’aquesta obra. Ens referim a la inclusió en algunes obres i en força relacions de víctimes de la repressió d’unes suposades víctimes que, en realitat, no ho foren mai. És a dir, posar de manifest el perill que en aquest àmbit té la reelaboració d’una memòria de grup, que pot esdevenir memòria col·lectiva en determinats moments, a partir d’esdeveniments factuals que no s’adeqüen de manera fefaent a la realitat que es vol transmetre. Així ens hi trobem davant de narracions respecte a unes suposades víctimes de la repressió que no ho foren. És a dir, casos en els quals la mort dels protagonistes no es va produir com a conseqüència de la violència institucional o parainstitucional que ens ocupa, o bé, quan aquella no va arribar, malgrat haver sofert el militant antifranquista al qual farem referència unes tortures que el van malmetre físicament.